Tot comença amb una tortura: cap de setmana amb calor d’estiu, sol temptador i mitja Barcelona estudiantil emborratxant-se per fi de curs, mentre a uns quants ens obliguen a menjar toxus de reprografia i empassar sumes d’inicials.
Ens refugiem en una petita república vivint entre llum (terrassa!) i ombres(interior fresquet). Per tal d’augmentar la nostra resistència, algunes opten per esmorzar capuccino amb sal (per què fer cas de les etiquetes?) i d’altres afegeixen “12uvas de la suerte” a l’amanida (per cap d’any prendràs 12 olives?). La cuina es converteix en sala de ball, la cantonada de la taula en un perill i les coreografies en chistes molt graciosos.
Creem les nostres tradicions, com per exemple no beure mai dos cops seguits del mateix got(així si mires el rentaplats sembla que hi hagi 15 persones a casa quan només som 3); el nostre lema: (pel matí) “ja estudiaré per la tarda”, (a la tarda) “ja estudiaré per la nit”, (a la nit) “mirem Matrix?”; i el nostre himne: “Pero mira cómo beben los peces en el río...”
En fi, un gran cap de setmana!
