ONCE

“So plant a thought and watch it grow.“

Amb aquesta estrofa d’una de les cançons que apareixen es pot resumir gran part de la peli. Ni tiu guapíssim que coneix a tia guapísima, ni típic final feliç (encara que en certa manera sí que hi ha final feliç), ni història especialment extraordinària i surrealista.
I encara la fa més atractiva el fet que hagi estat premiada al Festival Sundance, un dels festivals de cine independent amb més bona reputació, dirigit per Robert Redford.
Una de les característiques que em va cridar l’atenció va ser que en cap moment se sap el nom dels protagonistes. És una cosa que he intentat en molts dels meus escrits perquè mai ho havia vist fer i sempre em costava molt d’aconseguir. A ONCE s’aconsegueix sense forçar en cap moment les situacions o els diàlegs, sense que t’adonis.

Es veu que al director se li va acudir la idea de fer una mena de musical modern en un concert de The Frames a Dublín. D’aquí que el film estigui rodat a Irlanda i que el protagonista i el compositor de les cançons sigui Glen Hansard, el cantant de The Frames. Potser així s’entén millor que hagin pogut aconseguir una banda sonora tan bona. Podríem dir que tota la pel·lícula gira en torn de les cançons, o potser millor, que les cançons mouen la pel·lícula. El que per mi és un punt negatiu és que absolutament totes siguin romàntiques, però tampoc arriba a fer-se pesat perquè els puntejats i les melodies amb la guitarra són molt bonics i els duets amb piano i les dues veus també queden genials.

No és la millor peli que he vist, però per passar una estona agradable escoltant bona música està molt molt bé.

http://es.youtube.com/watch?v=Zu6Ev9-e7tc