En girar la clau al pany del cotxe es baixen els segurus i ja podem anar a descobrir. Tombem a dreta i esquerra segons intuïcions i alguna pregunta. Desemboquem en un pont. El seguim, jugant a fer-nos grans i fer-nos petites amb les ombres que es projecten a les façanes de colors. Recorda a Girona. Un blau blanquinós, un groc blat, un edifici senyorial. I busquem bars al centre, perquè és allà on està la vida nocturna, diu el nostre cap. Però no, aquí la “festa” és a los Andenes, un carrer llarg com un tram de la Diagonal, on saltejades trobem les terrasses d’algun que altre bar “manolo”. I sí, fan el Barça! Recorrem el carrer de dalt a baix varis cops, preguntant a uns i altres, perquè la nostra mentalitat de ciutat no ens permet creure que en un lloc tan ben cuidat només hi hagi allò per fer un beuret. I de tant passar i tornar ja gairebé ens coneixem a un parell de desenes d’adolescents que van maquejadíssims a la valènciana. Què diferent de Barcelona! I no podem evitar pensar què difícil se’ns faria a nosaltres viure allà, sempre les mateixes aceres, que s’acaben fàcilment, sempre les mateixes mirades, sempre els mateixos cambrers, les mateixes olors. Fa sentir malament pensar així, quina prepotència, quins prejudicis, ens creuem quatre adolescents més i ho confirmem: no podríem viure allà.
Un bon entrepà i una cervesa: 3,40 €. Potser sí que podríem viure allà.
Fem un parell de cerveses més i ens anem a rentar la cara i les dents al lavabo del bar.
Un cop al cotxe improvisem la nostra cabanya. El cartró que es posa quan fa sol perquè el volant no cremi ens serveix per tapar la llum de la farola que entra per les finestres de l’esquerra. Una màrfega al vidre de davant i a una de les finestres de la dreta una jaqueta penjada com es pot perquè desapareguin els vianants passant contínuament per davant la nostra cara i cotillejant. L’única pega: les escombraries just darrere. Descobriment: el soroll que fa el camió quan ve a recollir-les.
A les 9h, que són les 10h perquè avui la nit es feia més curta, comencem a obrir els ulls i ens adonem que la nostra cabanya està mig desmuntada, li haurem donat algun cop de peu mentre dormíem. Els vidres estan embafats pel contrast de temperatures. I de cop descobrim que a les nostres esquenes, per l’escletxa del fons del carrer, apareix una muntanya molt maca amb la llum d’aquest sol.
Un bon entrepà i una cervesa: 3,40 €. Potser sí que podríem viure allà.
Fem un parell de cerveses més i ens anem a rentar la cara i les dents al lavabo del bar.
Un cop al cotxe improvisem la nostra cabanya. El cartró que es posa quan fa sol perquè el volant no cremi ens serveix per tapar la llum de la farola que entra per les finestres de l’esquerra. Una màrfega al vidre de davant i a una de les finestres de la dreta una jaqueta penjada com es pot perquè desapareguin els vianants passant contínuament per davant la nostra cara i cotillejant. L’única pega: les escombraries just darrere. Descobriment: el soroll que fa el camió quan ve a recollir-les.
A les 9h, que són les 10h perquè avui la nit es feia més curta, comencem a obrir els ulls i ens adonem que la nostra cabanya està mig desmuntada, li haurem donat algun cop de peu mentre dormíem. Els vidres estan embafats pel contrast de temperatures. I de cop descobrim que a les nostres esquenes, per l’escletxa del fons del carrer, apareix una muntanya molt maca amb la llum d’aquest sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario